Ruta circular de 14 km., en la que podeu gaudir de vistes aèries de Falset i Pradell de la Teixeta, però que si llegiu entre línies podreu descobrir la retalls de la història de la zona, des de coves amb restes del calcolític (3.000 – 1.700 anys a.c.), restes de patrimoni arquitectònic de pedra seca (construccions, marges, etc), escultures d’artistes del segle XX, i moltes altres coses.
Ruta no apta si patiu de vertigen, hi ha una petita part de l’aresta de la carena de la serra de les Quieres que no es recomanable, teniu però l’opció de baixar pel camí de les Quimeres.
Trobareu el track pel GPS a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/falset-popia-font-de-pradell-serra-de-les-quimeres-213879496
Sortim del Portal dels Ferrers de Falset, (cruïlla entre els carrers de Dalt, Mestral i Avinguda Priorat), direcció nord, pel carrer Mestral, als 20 m., agafem el camí de la Fuïna a l’esquerra, som al GR-174, pel que només anirem uns 100 m., fins a la Capelleta de Santa Càndia, on girarem a la dreta pel Camí dels Fontanals, al cap de 1,2 km, quan acaba el camí formigonat, agafem el camí de la dreta, per on seguim uns 450 m., on, a una cruïlla de camins agafem el de l’esquerra, seguim 350 m., per sobre d’una vinya fins on agafarem el sender que trobem a l’esquerra ( aneu amb atenció, no està indicat).
Comencem a pujar per un sender, bonic i tranquil, al cap de 600 m. a la dreta, al costat d’una gran bassa hi podeu trobar la Font Famolenca, (esta un poc amagada), uns metres abans podeu entrar cap al Mas de la Font Famolenca, i uns metres desprès la cova de Maria Ganxa. Qui era Maria Ganxa? Explica la llegenda, que la Maria era una vella i pobra dona que vivia a Falset. No podia veure als nens i, fins i tot, els perseguia pels carrers de la Vila amb la seva escombra. No els podia veure, per què més d’un, li havia fet una malifeta. Ens la podem imaginar per la Plaça de la Quartera, cridant i empaitant la quitxalla. Un bon dia en Jaumet, un dels nens que sempre es reia d’ella, va robar la «ganxa» del forner i va «encolomar-la» a la porta de la Sra. Maria. El forner va buscar per tot el poble la seva «ganxa» i, clar, va trobar-la a tocar de la porta de la Sra. Maria. El forner va acusar-la del robatori i es va armar un bon sagramental. Rius de xafarderia van inundar les estones dels habitants de Falset i van col·locar-li a la Sra. Maria, el sobrenom de «la Maria Ganxa». En Jaumet es va penedir, que per culpa d’ell, la gent parlés malament de la Maria Ganxa i que el forner, l’acusés del robatori. Llavors va decidir ajudar-la, en tot el que podia: anava a comprar per ella, li portava llenya a casa … La Ganxa estava agraïda, però no tenia ni un duro. No podia recompensar a en Jaumet, totes aquelles bones accions. La Maria Ganxa es va inventar un fet i va prometre a en Jaumet, que si passava, ell i tota la mainada en gaudirien: «Mira Jaumet, veus aquella planta que tinc al balcó? Doncs si d’aquella planta, en floreixen caramels, seran per a tu i tots els nens del poble«. El temps va anar passant i en una Festa major, en Jaume i la resta dels vailets del poble, es van adonar que la planta del balcó de la senyora Maria, havia florit caramels! Entusiasmats pel fet, es van posar a cantar una cançó, per reclamar la «seva recompensa». Aquesta cançó i la llegenda de la Maria Ganxa, ha traspassat generacions i pobles de les comarques de Tarragona i Lleida. Molts nens i nenes han crescut, amenaçats, que si no es porten bé, vindrà aquesta vella dona de caràcter tètric.
Seguim pujant pel sender, som a la Canal dels Fontanals, al cap de 750 m. arribem al sender de les Ermites, que puja des de la Pedra de Santa Candia, va cap a les ermites de Sant Cristòfol i Sant Gregori, l’agafem a la dreta, direcció al Pla del Cucó, al cap de 50 m., pugem pel Grauet, una modesta infraestructura que ens permet pujar un desnivell al costat d’una paret, al cap de poc més de 100 m., us recomano agafar un sender a l’esquerra que puja al Mirador de les Sentius, punt amb unes espectaculars vistes sobre la vall de les Sentius, que desemboca al Riu Cortiella a l’alçada de Porrera, es veu el poble de Porrera, el Montsant, la serra de la Gritella, la de Pradell, la de l’Argentera i la Mola de Colldejou, i també la Pòpia on hi passarem aviat, un bon lloc per badar.
Tornem al sender pel que veníem, al cap d’uns 200 m., trobem a la dreta el sender que va cap al Mirador del Cocó, a uns 200 m., aquest cop hem seguit pel sender de l’esquerra, direcció a sant Cristòfol, (aquest cop no hem anat al Mirador del Cocó, però val la pena arribar-s’hi per veure la fantàstica vista aèria sobre Falset i Marçà, però si us fitxeu be, també veureu, Gratallops, El Lloar, Els Guiamets, La Serra d’Almos, Darmós, Tivissa,…, un altre lloc per badar), seguim pel sender.
Passats 80 m., a la dreta hi ha un sender que en menys de 100 m., ens porta a una cabana de pedra seca, mostra de la durabilitat de les estructures d’arquitectura rural. Tornem al sender, al cap de 100 m., a l’esquerra hi ha un altre sender que en pocs metres ens porta a una altra construcció de pedra seca, aquesta encastada al marge d’un bancal.
Tornem al sender i seguim, abans de 150 m., arribarem al camí de les Quimeres, que agafarem a l’esquerra, direcció a la “Cova dels Quatre Gats”. Cal fer-lo fins que acaba el camí, més o menys 100 m., on trobarem un sender, cap a la dreta, sender que va baixant durant uns 500 m., fins arribar al coll del Jardí del Maco, on agafem un sender a l’esquerra que en pocs metres ens deixarà al camí de les Sentius, que agafarem a la dreta uns 800 m. fins al coll de la Manxa, on a la dreta i en sentit contrari al que veníem, agafarem un sender que en 350 m., ens portarà fins al cim de La Pòpia (671 m.), uns metres abans cal grimpar per un petit grau, des de la Pòpia hi ha unes espectaculars vistes sobre el barranc de les Sentius, als nostres peus cap al nord-oest.
Ara agafem un sender direcció sud, baixem uns 100 m. girant cap a l’esquerra , fins arribar a una petita canal per la que hem de baixar, un cop baix, girem a la dreta per un sender, pel que en 50 m. arribem a la cova de l’Arbonès i la cova de la Paparra, són cavitats funeràries calcolítiques excavades fa 50 anys, on, entre altres restes, es va trobar un punyal de llengüeta de coure. Seguim pel sender uns 200 m. fins arribar a un camí, que agafem a l’esquerra, passats pocs metres passarem per la Caseta del Maco, passats 300 m., prop d’on hem passat abans baixant del camí de les Quimeres, agafem el sender a l’esquerra, on trobarem una bassa d’aigua de secció rectangular amb parets de pedra seca, prop hi ha un pou de secció el·líptica. Per aquest sender en 300 m., arribarem a un tram de l’antiga N420, a l’alçada de la Font de Pradell, de parada obligada als anys 60, 70 i 80 per refrescar-se i airejar-se del mareig que portaves a causa de la sinuosa carretera.
Agafem la carretera cap a dreta (tal com baixàvem del sender) fins arribar a la carretera N420, que agafarem a la dreta, sense creuar-la, uns 150 m., fins davant de Can Ciurana, on agafarem, un sender que s’enfila cap a la dreta, per anar a buscar una línia elèctrica, cal seguir les fites fetes amb pedres que us indiquen per on anar. Fitxeu-vos amb la quantitat de marges de pedra seca, per aprofitar minúsculs bancals de conreu, també hi ha marges que són límits de finques, que fan de rampa per accedir als diferents nivells, hores i hores de feina que han quedat esborrats per la vegetació.
Un cop arribem a sota de la línia elèctrica, cal girar a l’esquerra i anar pujant, per sota la línia elèctrica, hi anirem uns 350 m., en algun punt cal grimpar. La deixarem per agafar un sender a l’esquerra per anar a buscar la carena de la Serra de les Quimeres, sobre de la cova de les Quimeres. En aquest tram aneu seguint les fites de pedres que anireu trobant. Hi ha una zona d’aresta en roca on si patiu de vertigen millor baixar pel camí de les Quimeres.
Passats 900 m., arribarem a un punt on sortim al l’antic traçat de la N420, l’agafem a l’esquerra uns 100 m. fins arribar a l’actual N420, som al coll del Guix, la creuem amb precaució.
Un cop a l’altre costat de carretera cal agafar el camí que puja a la dreta, el Camí del Repetidor, hi pugem durant 800 m., fins trobar un sender a la dreta direcció a “Falset, Sant Cristòfol”, en 200 m., passem pel Mirador de la U, seguim baixant, la primera cruïlla de sender l’agafem a la dreta i la segona a l’esquerra, per arribar en 500 m., a un antic tram de la N420, que farem pocs metres per tornar a agafar un sender a l’esquerra.
Sender que deixarem passats 150 m., per agafar un sender, menys transitat, que per uns antics bancals ens portarà en poc més de 150 m., a un lloc singular i curiós, la Llebre del Soquet, és una escultura d’una llebre, al costat de la que hi ha un bust del Soquet, l’autor, una inscripció, “goig d’admirar la vall feliç, Falset”, i es que hi ha una bona vista sobre Falset.
Seguim pel sender per arribar aviat al camí que puja cap a Sant Cristòfol, l’agafem a la dreta per arribar a la carretera a l’alçada del camí de Sant Gregori, que agafem a l’esquerra per arribar, en 250 m., a una explanada/plaça, on hi ha les restes d’una ermita, on agafarem el sender a la dreta, (podeu agafar el de l’esquerra per anar a veure l’ermita de Sant Gregori sota una balma de pedra vermella).
Seguin direcció al “Coll de l’Eudalda”, baixem cap al Pla del Castanyer per sota dels Racons, trobarem un sender, a la dreta, que ens portarà al cap de 250 m. al sender que baixa del Coll de la Soleies, que agafem a la dreta, de baixada, en 250 m., arribem a una cruïlla de camins, on hi ha una Creu de Terme, seguim recte, tal com baixàvem, direcció oest, però només uns 225 m., on agafarem un sender, a la dreta, que baixa uns 25 m., aneu en compte de no passar-vos, és un sender poc evident, ens portarà a passar per un túnel per sota la N-420, per un barranc (no hi passeu si plou), passat el túnel sortim del barranc a l’esquerra, agafem el camí i en 400 m, entrem a Falset pel costat del pavelló municipal, baixem pel carrer de la Font Vella, arribem al Teatre de l’Artesana i per la Travessia dels Corredors, el carrer de Salvador Estrem i Fa arribarem a la plaça 1 d’octubre i a l’Avinguda del Tancat, prop d’on hem sortit.